17 de juliol del 2014

Rappin'

Rappin'

Rappin'

Rappin' és una pel·lícula de hip hop comercial, segon acostament cinematogràfic del director al món del hip hop. Dirigida per en Joel Silberg, va ser estrenada el 1985, després del l'èxit del cinema hip hop, després de Wild Style (1983), Style Wars (1984), Breakin' - Breakdance (1984), Beat Street (1984), Body Rock (1984), Breakin' 2 - Electric Boogaloo (1984), Turk 182 (1985) i Delivery Boys (1985). Aquesta pel·lícula no es va estrenar als nostres cinemes o almenys no n'he trobat cap dada que ho confirmi. El 2003 es va editar en DVD la darrera edició encara disponible a la venda.

L'autor i la pel·lícula

En Joel Silberg és un director de cine nascut a Palestina que va estudiar direcció escènica a Londres i va dirigir pel·lícules als EUA i Israel. A la seva primera direcció americana es va acostar cinematogràficament per primera vegada al món del hip hop amb Breakin', centrant-se en la dansa, i una segona vegada amb Rappin', centrant-se en la música. Tot i aquests dos acostaments, no es pot dir que sigui un cineasta involucrat en aquesta cultura però Breakin' va ser tot un èxit i va influenciar el cinema hip hop, contribuint a donar a conèixer la cultura hip hop arreu del món. Rappin' no va arribar tant lluny.

Aquesta pel·lícula és mooolt fluixa

El rap és el cor de la pel·lícula. Un rap net i tou, del protagonista Mario Van Peebles, la família, els amics i alguns dels participants d'un càsting, amb l'excepció d'Ice-T, més dur i amb armes de plàstic! Mai entendré els piques de dansa contemporània que mai van existir ni al carrer ni a les discos de barri. L'únic break que trobarem és una mica de popping d'uns nens que canten i ballen al carrer i d'un dels grups del càsting. Res de graffiti més enllà d'algun tag. Si no es pren seriosament, te algunes escenes divertides i actuacions musicals interessants. És una pel·lícula mooolt fluixa però digerible.

El DVD

No tinc el DVD i no puc descriure com és, com acostumo a fer, a banda de perquè la peli és mooolt fluixa, perquè només hi ha una edició bàsica, en versió original, amb subtítols, però Regió 1 i NTSC, que s'ha de veure a l'ordinador perquè no la pot llegir el reproductor... Hauria de trobar-la molt barata i que em pogués estalviar les despeses d'enviament perquè m'animés a comprar-lo... o que la reeditessin amb bons extres i material inèdit, sobretot de les actuacions musicals, i que em donés un atac de col·leccionisme... El temps dirà si li donen una nova oportunitat i potser l'afegeixo a la meva videoteca.

La meva història de la pel·lícula

Rappin' no es va estrenar a Barcelona. Potser arribaria directament de reestrena o a televisió o fins i tot en VHS als llavors tan populars videoclubs però jo no n'he trobat cap dada. Tampoc conec ningú del meu entorn que en sabés de la seva existència. La vaig veure fa poc temps, descarregada d'internet, després de descobrir-la fent recerca, concretament a les filmografies d'en Joel Silberg i en Mario Van Peebles a IMDb, que tenen d'altres títols vinculats amb el cinema hip hop i de barri.

A qui li pot agradar?

A tots aquells fricandons del hip hop de la vella escola, als que ho volen haver vist tot almenys un cop i als que ho necessiten tenir tot a les seves col·leccions. Als/les fans d'en Mario Van Peebles, que va escriure els temes que rapeja. Als fans de les actuacions musicals de grups vuitanters com el d'Ice-T, T-Force, Force M.D.'s, Tuff Inc... Als que els agrada reviure l'ambient dels vuitanta, les bandes dels suburbis o algunes vistes d'una ciutat visualment molt menys coneguda que NY o LA, Pittsburgh, com les de l'escena gravada des d'un mirador amb l'skyline de la ciutat de l'acer de fons.

John Hood i Dixie amb l'skyline de Pittsburgh de fons a Rappin'

Fitxa:

Títol: Rappin'
Direcció: Joel Silberg
Actors: Mario Van Peebles, Eriq La Salle, Melvin Plowden, Richie Abanes, Kadeem Hardison, Leo O'Brien, Charles Grant, Rony Clanton, Eyde Byrde, Debra Greenfield, Tasia Valenza, Ice-T...
Música: Mario Van Peebles, Ice-T, Force MDs...
Format: NTSC
Regió: 1
Tipus: Llargmetratge
Duració: 92 minuts
Llengua: Anglès (nord-americà)
Subtítols: Anglès (nord-americà), Espanyol i Francès
Gènere: Hip Hop


Cartell de Rappin'

On trobar-la:

Com ja he dit abans, jo de moment passo, mínim fins una millor edició però, si tens curiositat, si busques bé la pots trobar en versió original i descarregar-la gratis d'internet.

Si ets molt fricandó o no et pots esperar més i vols comprar la pel·lícula des d'aquí mateix, clica l'enllaç.


Compra Rappin' a Amazon.es

Enllaços externs:
Joel Silberg (IMDb)
Rappin' (IMDb)
Rappin' (Wikipedia)
Mario Van Peebles (IMDb)
Mario Van Peebles (Wikipedia)


Entrades relacionades:
Krush Groove
Delivery Boys
Turk 182
Body Rock
Breakin' 2 - Electric Boogaloo
Beat Street
Breakin' - Breakdance
Style Wars
Wild Style

30 de juny del 2014

Concerts Sordida Versus i Los Chikos del Maiz - Festa de la Joventut 2014

Concerts Sordida Versus i Los Chikos del Maiz - Festa de la Joventut 2014

El passat 28 de juny de 2014 es van celebrar els concerts de rap de Sordida Versus i Los Chikos del Maiz dins de la Festa de la Joventut 2014 a Cerdanyola del Vallès i, com no podia ser d'altra manera, els Daplé Crew hi vam assistir.

El Marc i jo vam arribar passats quaranta minuts de l'hora d'inici oficial però, com acostuma a passar al món del hip hop, encara no havia començat res. A més, la Sala Republica del Ritmo és gran i encara estava força buida.

Al Marc li agraden molt Los Chicos del Maiz, és qui està a l'aguait de les mogudes antifeixistes i es va assabentar de la festa organitzada per L'Espurna i qui va anar a buscar les entrades a la seu del PCC al Portal de l'Àngel...

Sordida Versus
Concerts Sordida Versus i Los Chikos del Maiz - Festa de la Joventut 2014

La festa va començar amb el concert de rap dels Sordida Versus, grup de rap en català, antifeixista i de Gràcia i el Guinardó, recentment guanyador del concurs de directes, igualment organitzat L'Espurna, el premi del qual era aquest concert.

Personalment no coneixíem res d'aquest grup, fins que ens vam informar de la festa i vam investigar una mica però quan els vam veure en directe ens van sorprendre molt gratament, no ens ho esperàvem gens ni mica.

El concert ens va agradar molt. Bones bases i lletres, bones veus i vocalització i molt combatius però de bon rotllo a l'escenari. Independentment de la ideologia de cadascú, poden tenir un gran futur artístic al davant i esperem veure-ho!

Sordida Versus
Concerts Sordida Versus i Los Chikos del Maiz - Festa de la Joventut 2014

Després del primer concert ens en vam anar a la terrassa exterior de la sala a refrigerar-nos i descansar una mica, ja que la calor i l'edat començaven a passar factura després d'estar estona tancats, de peu i sense bellugar gaire...

A banda dels concerts de rap, també hi havien els concerts de Los Barrankillos i AlQuadrat, que vam poder sentir des de fora i guaitar a dins. Sonaven força bé però que no eren els grups que havíem vingut a veure, ni els estils musicals que més ens agraden.

Quan vam començar a sentir ritmes hip hop vam tornar cap a dins i ens vam trobar al DJ Bokah de Los Chikos del Maiz punxant clàssics del rap per a la parròquia congregada abans del seu concert... De guais! Who's house? Run's house!

Los Chikos del Maiz
Concerts Sordida Versus i Los Chikos del Maiz - Festa de la Joventut 2014

La festa va continuar amb l'esperat concert de rap de Los Chikos del Maiz, polèmic grup de rap polític en castellà, marxista, antifeixista i de València. Sense pèls a la llengua, s'han guanyat un munt d'amics a l'esquerra i enemics a la dreta.

Aquest grup sí que el coneixíem de feia temps. És el grup de rap en castellà preferit del Marc, del que me'n parla sempre que parlem de rap i del que recordo per alguns temes i la polèmica causada per l'extrema dreta espanyola i els seus mitjans.

El concert ens va agradar molt. Són molt bons i la reputació que els precedeix és ben merescuda. Independentment de la ideologia de cadascú, van de cara i ho donen tot a l'escenari per carregar contra tot i no deixar ningú indiferent.

Los Chikos del Maiz
Concerts Sordida Versus i Los Chikos del Maiz - Festa de la Joventut 2014

Després del segon concert de rap vam anar replegant les veles, sense pressa però sense pausa, sabent que encara quedava marxa per estona però ja havent vist el que veníem a veure i ja havent gaudit prou de la festa. Havíem de tornar cap a Barcelona.

El mateix dia es va celebrar el Badia Street Festival i, si l'ordre dels concerts de la Festa de la Joventut hagués estat un altre, teníem intenció d'anar-hi, però va acabar massa tard com per anar-hi també sense saber-ne ni l'ordre ni el lloc.

La festa va ser un èxit total. La sala va trigar a omplir-se, potser en part per tradició hiphopera o potser en part pels que no sabíem on parava, però al final es va omplir fina a la bandera però sense atabalar. Va haver-hi molt bon ambient.

Roger i Marc davant de l'escenari
Concerts Sordida Versus i Los Chikos del Maiz - Festa de la Joventut 2014

Hauria estat molt xulo que haguéssim quedat tota la colla però vist que les altres vegades la penya s'apalanca que dona gust, aquest cop sent fora de Barcelona ciutat i del pal que van la festa i els grups... no valia la pena ni intentar-ho.

És una pena que no hi hagi manera de quedar tots plegats però és una sort que n'hi hagi que mai fallem i que, ni que sigui una mica, mantinguem viva l'espurna de quan gravàvem cintes, pintàvem metros i ballàvem a les pistes... Daplé Crew!

El més important, una excusa més per quedar i passar una bona estona, el Marc va poder veure a Los Chikos del Maiz, jo vaig poder descobrir als Sordida Versus i ja van quatre esdeveniments seguits als que anem plegats ...i per molts anys! : )

20 de juny del 2014

Concert CHIC feat. Nile Rodgers - Sónar 2014

Concert CHIC feat. Nile Rodgers - Sónar 2014

El passat 14 de juny de 2014 es va celebrar el concert de CHIC feat. Nile Rodgers, dins del festival Sónar 2014 i, després de temps intentant veure'ls, finalment hi vaig assistir.

Vaig arribar prou d'hora com per abans poder veure bona part dels concerts de Four Tet i Massive Attack i la totalitat dels concerts de Yelle i el DJ James Murphy.

Tot i no ser-ne seguidor, coneixia alguns temes de Massive Attack (des que van col·laborar amb Madonna a I Want You) i de Yelle (des que un amic va anar a un concert seu).

M'agradaria destacar que em va encantar Yelle. La finesa de la seva veu i els seus moviments sensuals, en contrast amb l'energia i vitalitat que encomanava a tothom.

Pel meu gust, els dos primers al SonarClub sonaven massa fort i distorsionats. El dos següents als SonarLab i SonarPub van sonar força bé. El millor estava per venir.

Acabats tots aquests concerts, va arribar l'hora de la veritat, el directe que tenia tantes ganes de viure i que finalment hi vaig aconseguir ser present: CHIC feat. Nile Rodgers!

Concert CHIC feat. Nile Rodgers - Sónar 2014


Concert CHIC feat. Nile Rodgers - Sónar 2014


Concert CHIC feat. Nile Rodgers - Sónar 2014

El concert va ser un repàs a la carrera de Nile Rodgers des del mític CHIC fins a l'actual CHIC feat. Nile Rodgers, amb col·laboracions des de Sister Sledge fins a Daft Punk.

Durant el concert van tocar temes que recordo de quan era petit, com We Are Family de Sister Sledge o el tema base part de la banda sonora de la meva vida...

Good Times de CHIC és la base de Rapper's Delight de The Sugarhill Gang i The Adventures of GMF on the Wheels of Steel de Grandmaster Flash & The Furious Five.

Importants als meus inicis al break, anys després vaig descobrir que CHIC estava al fons i el 2005 compro MC Breaks on Nile Rodgers rapeja a Good Times/Rapper's Delight (Live).

Roda el món i torna al Born. El 1985 vam fundar els Electro Breakers i ballàvem aquells temes sense parar. El 2005 ens vam retrobar i es tornaven a reviure actualitzats.

Com va acabar el concert? Precisament amb Good Times/Rapper's Delight (Live) i en Nile Rodgers rapejant. Nou músics a l'escenari donant-ho tot i al final cirereta del pastís.

Concert CHIC feat. Nile Rodgers - Sónar 2014

En Nile Rodgers genial. Va sortir abans del concert a saludar la gent, ultimar detalls amb els músics, fer fotos per la web i xarxes socials... i al final el mateix.

Les cantants, guapíssimes, també van saludar i fer fotos i quan al final va pujar gent del públic a cantar i ballar amb el grup, fins i tot es van deixar fer autofotos.

Tot i la gran qualitat, èxit i mite del grup, van ser molt amables, simpàtics, propers i humils. Me'n alegro d'aquesta nova etapa del grup i que per molts anys!

Un dels millors concerts de la meva vida, que mai oblidaré, mite vist en persona, de ben a prop i que ja puc ratllar de la meva llista de coses a fer abans que sigui massa tard.

I, per si fos poc, hi vaig assistir gratis convidat per la fnac! Què més es pot demanar? Haver-hi anat amb el David, el Joe o el Marc però aquest cop no va poder ser.

Entrades relacionades:
Concert Public Enemy - Cruïlla Barcelona 2011
Concert Snoop Dogg - Cruïlla Barcelona 2013
Concert CHIC feat. Nile Rodgers - Sónar 2014
Concert Grandmaster Flash - Razz & Bounce 2014
Concert Ms. Lauryn Hill - Cruïlla Barcelona 2015
Concert KRS-One - Hip Hop Legends 2016
Concert DJ Jazzy Jeff - Bikini 2016
Concert Big Daddy Kane - Boveda 2017
Concert Grandmaster Flash - Fuego 2019
Concert Black Eyed Peas - Cruïlla Barcelona 2019

12 de juny del 2014

Notícies fresques

Notícies fresques

Arriba la calor i els refrescants esdeveniments estiuencs:

Nota: Trobareu més informació als enllaços temporals. Properament, aniré actualitzant les dades d'aquesta entrada. Finalment, substituiré els enllaços temporals per permanents a les entrades dels esdeveniments als que pugui assistir i esborraré la resta. Estigueu atents a les actualitzacions!

Nota sobre els preus: Molts no inclouen les despeses de distribució, que poden pujar fins a tres euros el preu total de l'entrada.

Entrades relacionades:
Notícies fresques (2010)
Notícies fresques (2011)
Notícies fresques (2012)
Notícies fresques (2013)
Notícies fresques (2015)
Notícies fresques (2016)
Notícies fresques (2017)

28 de maig del 2014

Saló del Còmic de Barcelona

Saló del Còmic de Barcelona

El cap de setmana del 15 al 18 de maig de 2014 es va celebrar el Saló Internacional del Còmic de Barcelona i, com no podia ser d'altra manera, hi vaig assistir dissabte.

Ja he explicat una mica la relació entre el hip hop i el còmic i entre el saló i nosaltres varies vegades, la majoria en motiu del saló i algunes en motiu d'exposicions.

El saló d'enguany va ser interessant com cada any i enorme amb dos palaus enlloc d'un però va ser trist comprovar el continu decreixement de la presència del graffiti.

Lluny queden els tallers de graffiti, la publicitat graffitera fins i tot a la guia, així com l'abundància de taules gràfiques i còmics electrònics a les parades... puta crisi!

Parada de Montana Colors

La Parada de Montana Colors va continuar al peu del canó oferint una mostra de les moltes coses que ofereix la Montana Shop & Gallery Barcelona... i que per molts anys!

Altres fabricants més tradicionals també van continuar presents, com Edding o Faber Castell i, novetat, una botiga de belles arts. Analògic guanya a digital.

Perquè hi trobéssim graffiti o còmic digital hauria d'haver-hi presencia d'estudis creatius però no se fins a quin punt seria rentable i menys en aquests temps que corren.

Insistiré, al Saló del Còmic no tot són parades i cues. Les exposicions ho demostren. Del còmic a la il·lustració, el disseny, el cine o el graffiti només hi ha un pas.

Graffiti a Las manos oscuras del olvido de Bartolomé Seguí

Bartolomé Seguí al seu còmic Las manos oscuras del olvido, dins l'exposició Mar de fons de les Illes Balears, va ser l'únic rastre de graffiti que vaig trobar exposat.

La temàtica del còmic no te res a veure amb el hip hop però el graffiti forma part del paisatge urbà i és normal trobar-lo a obres que volen mostrar escenaris reals.

Sempre m'agrada poder veure el procés, del llapis a l'acabat, i en aquesta exposició, teníem els originals exposats i el catàleg, a més dels còmics a les parades.

És d'agrair trobar obres a les quals els seus autors han incorporat el graffiti, ni que sigui a una sola vinyeta, per reflectir el carrer real i no el de postal.

Parada de Warner Bros

La presència del cinema més potent que mai: Warner amb Godzilla, Edge of Tomorrow, The Hobbit: The Battle of the Five Armies, Game of Thrones i The Big Bang Theory.

A més d'altres pel·ícules, com la gran esperada Bola de Drac Z: La batalla dels déus, amb el doblatge en català dels dobladors originals catalans o The Maze Runner.

Godzilla i Roger a Barcelona

Malgrat la crisi i el poc graffiti, sempre val la pena desconnectar una mica, donar un tomb pel Saló del Còmic i descobrir coses a les moltes parades i exposicions que ofereixen.

Entrades relacionades:
Friday Foster
Comic Barcelona 2022
Comic Barcelona 2021
Comic Barcelona 2020

Saló del Còmic de Barcelona / Comic Barcelona (2019)
Saló del Còmic de Barcelona (2018)
Saló del Còmic de Barcelona (2017)
Saló del Còmic de Barcelona (2016)
Saló del Còmic de Barcelona (2015)
Saló del Còmic de Barcelona (2014)
El Món dels Bodé (2013)
Saló del Còmic de Barcelona (2013)
Homenatge a Moebius (2012)
Saló del Còmic de Barcelona (2012)
Saló del Còmic de Barcelona (2011)
El naixement del còmic (2011)
Saló del Còmic de Barcelona (2010)


Entrades relacionades fora d'aquest bloc:
Saló del Còmic de Barcelona (2019 RSVb)
Saló del Còmic de Barcelona (2018 RSVb)
Saló del Còmic de Barcelona (2017 RSVb)
Death Row (2016 RSVb)
Saló del Còmic de Barcelona (2016 RSVb)
Saló del Còmic de Barcelona (2015 RRb)
Saló del Còmic de Barcelona (2014 RRb)
Saló del Còmic de Barcelona (2013 RRb)
Saló del Còmic de Barcelona (2012 RRb)
La noche de los cautivos (2011 RRb)
Saló del Còmic de Barcelona (2011 RRb)
Saló del Còmic de Barcelona (2010 RRb)
Saló del Còmic i Batman Barcelona (2009 RRb)

7 de maig del 2014

Delivery Boys

Delivery Boys

Delivery Boys

Delivery Boys és una pel·lícula de hip hop comercial còmica... o més aviat una comèdia amb algunes escenes de hip hop. Va ser la segona i darrera pel·lícula dirigida per en Ken Handler. Va ser estrenada el 1985, després del l'èxit del cinema hip hop, després de Wild Style (1983), Style Wars (1984), Breakin' - Breakdance (1984), Beat Street (1984), Body Rock (1984), Breakin' 2 - Electric Boogaloo (1984) i Turk 182 (1985). Aquesta pel·lícula no es va estrenar als nostres cinemes o almenys no n'he trobat cap dada que ho confirmi. El 2005 es va editar en DVD la darrera edició encara disponible a la venda.

L'autor i la pel·lícula

D'en Ken Handler (1944-1994) n'he trobat ben poc: Que era fill d'Elliott i Ruth Handler, el cofundador de Mattel Toys i l'expresidenta i creadora de la nina Barbie, que van posar els noms dels fills als ninos, Barbie per la filla Barbara i Ken pel fill Kenneth (a banda d'altres familiars i amics) i que va morir d'un tumor cerebral. Res més. En quant a la pel·lícula, un altre cas d'apuntar-se al carro del breakdance però aquest cop tot és comèdia, que ho fa més digerible, i els breakers saben ballar, que és el mínim que es pot demanar. Al repartiment només destaca en Mario Van Peebles com a cap dels dolents.

Aquesta pel·lícula és mooolt fluixa

Si només agafem les escenes de break, els temes d'en Charlie 'Rock' Jimenez i els Fantasy Three i els graffitis que decoren la casa i l'escenari de la batalla, tenim una pel·lícula de hip hop de la vella escola, només perjudicada per la música composada pel director, que te poc o res a veure amb el hip hop. Si agafem la resta, la major part de la pel·lícula, tenim una comèdia molt fluixa però que te algunes parts divertides i picants. Un cop vista, la podeu arribar a tornar a veure però probablement buscareu directament les escenes de break. És una pel·lícula mooolt fluixa però digerible.

El DVD

No tinc el DVD i no puc descriure com és, com acostumo a fer, a banda de perquè la peli és mooolt fluixa, perquè només hi ha una edició bàsica, en versió original, sense subtítols ni cap extra, tot i que Regió 2 i PAL però una mica car pel que és. Hauria de trobar-la molt barata i que em pogués estalviar les despeses d'enviament perquè m'animés a comprar-lo... o que la reeditessin amb bons extres, material inèdit i un disc amb tots els temes dels Fantasy Three i que em donés un atac de col·leccionisme... El temps dirà si li donen una nova oportunitat i potser l'afegeixo a la meva videoteca.

La meva història de la pel·lícula

Delivery Boys no es va estrenar a Barcelona. Potser arribaria directament de reestrena o a televisió o fins i tot en VHS als llavors tan populars videoclubs però jo no n'he trobat cap dada. Tampoc conec ningú del meu entorn que en sabés de la seva existència. La vaig veure fa poc temps, descarregada d'internet, després de descobrir-la fent recerca, concretament a la filmografia d'en Mario Van Peebles a IMDb, que te d'altres títols vinculats amb el cinema hip hop i de barri.

A qui li pot agradar?

A tots aquells fricandons del hip hop de la vella escola, als que ho volen haver vist tot almenys un cop i als que ho necessiten tenir tot a les seves col·leccions. Als fans de les comèdies vuitanteres que encara no hagin descobert aquesta perla. Als que els agrada reviure l'ambient dels vuitanta, amb vistes irrepetibles de la ciutat de Nova York, com les escenes gravades sota el Pont de Brooklyn, amb l'East River i l'skyline de la ciutat que mai dorm de fons, amb les esplèndides Torres Bessones coronant el Down Town de Manhattan o la tornada de Manhattan a Brooklyn en bicicleta, creuant el Pont de Brooklyn.

Scandal amb l'skyline de NYC de fons a Delivery Boys

Fitxa:

Títol: Delivery Boys
Direcció: Ken Handler
Actors: Josh Marcano, Tom Sierco, Jim Soriero, Nelson Vasquez, Yayo González, Sammy Luquis, Richie Pineiro, George Ovalle, Rodney Harvey, Deckard Fontanes, Jody Oliver, Mario Van Peebles, Naylon Mitchell, Ralph Cole Jr., Frank Lynn...
Música: Ken Handler i Charlie 'Rock' Jimenez (Fantasy Three)
Format: PAL
Regió: 2
Tipus: Llargmetratge
Duració: 91 minuts
Llengua: Anglès (nord-americà)
Subtítols: No
Gènere: Hip Hop


Cartell de Delivery Boys

On trobar-la:

Com ja he dit abans, jo de moment passo, mínim fins una millor edició però, si tens curiositat, si busques bé la pots trobar en versió original i descarregar-la gratis d'internet.

Si ets molt fricandó o no et pots esperar més i vols comprar la pel·lícula des d'aquí mateix, clica l'enllaç.


Compra Delivery Boys a Amazon.es

Enllaços externs:
Ken Handler (IMDb)
Delivery Boys (IMDb)
Delivery Boys (Wikipedia)
Mario Van Peebles (IMDb)
Mario Van Peebles (Wikipedia)
Fantasy Three (Discogs)


Entrades relacionades:
Krush Groove
Rappin'
Turk 182
Body Rock
Breakin' 2 - Electric Boogaloo
Beat Street
Breakin' - Breakdance
Style Wars
Wild Style

30 d’abril del 2014

Turk 182!

Turk 182!

Turk 182!

Turk 182! és una pel·lícula de graffiti comercial, en el bon sentit de la paraula. Dirigida per en Bob Clark, conegut cineasta de comèdies, va ser estrenada el 1985, després del l'èxit del cinema hip hop, després de Wild Style (1983), Style Wars (1984), Breakin' - Breakdance (1984), Beat Street (1984), Body Rock (1984) i Breakin' 2 - Electric Boogaloo (1984). Aquesta pel·lícula es va estrenar discretament als nostres cinemes, passant força desapercebuda entre els èxits del breakdance. El 2005 es va editar en DVD i el 2012 es va tornar a editar la darrera edició encara disponible a la venda.

L'autor i la pel·lícula

En Bob Clark (1939–2007) en el moment de l'estrena ja era molt conegut per moltes pel·lícules d'èxit, com ara les comèdies Porky's (1982) i Porky's II: The Next Day (1983), i va continuar tenint una respectable carrera fins que un cotxe el va matar a ell i al seu fill. Turk 182! va ser el primer i darrer acostament del director al graffiti, malgrat que des d'un punt de vista totalment desvinculat de la cultura hip hop, però tant lleugerament inspirat en els inicis del tagging de Taki 183, com casualment precursor del que esdevindria l'street art de Banksy. No va ser un intent d'apuntar-se al carro del hip hop.

Aquesta és una pel·lícula correcta

És una de les primeres pel·lícules de cinema protagonitzades per en Timothy Hutton, que interpreta a en Jimmy Lynch, també conegut com a Turk 182. La pel·lícula està ben feta, la història no està gens malament i te alguns paral·lelismes ficció/realitat interessants:

A la ficció Turk 182 és un tag format pel pseudònim i el número de placa del seu germà bomber irlandès i el va escampar per tota NYC inspirat per una acció contra l'Alcalde Tyler. A la realitat Taki 183 és un tag format pel diminutiu del propi nom grec Demetrius i el número del carrer on residia i el va escampar per tota NYC inspirat per JULIO 204 que el va escampar per tot un barri. A la ficció l'Alcalde Tyler fa una guerra contra el graffiti i en Turk 182 va fer accions contra ell, inspirat per una acció prèvia. A la realitat l'Alcalde Koch va fer una guerra contra el graffiti i molts escriptors van fer peces contra ell.

Malgrat que a la realitat les peces dels escriptors es van realitzar a vagons de metro i van ser en defensa de la guerra contra el graffiti i que a la ficció les accions d'en Turk 182 es van realitzar a tota mena de suports i van ser en defensa del seu germà, no deixa de ser curiós el paralel·lisme. El tipus d'accions d'en Turk 182 a la ficció recorden a les accions de Banksy a la realitat, malgrat que l'estil i la qualitat no tinguin res a veure, la diversitat de suports i llocs, l'expectativa i popularitat de les accions, així com la repercussió als mitjans sí que ho recorden. No cal dir que en Banksy no en te l'exclusiva però sí la fama.

Com a curiositat final, ni que sigui una casualitat, la darrera edició del DVD encara disponible és de Koch Media, com l'alcalde Koch, aquest cop tots dos a la realitat.

El DVD

No tinc el DVD i no puc descriure com és, com acostumo a fer, perquè només hi ha una edició bàsica italiana, en versió italiana, original anglesa i alemanya, però sense subtítols ni cap extra, tot i que Regió 2 i PAL però una mica massa car pel que és. Si mai es reedita la versió anglesa o s'edita una versió castellana i bé de preu, segurament m'animaré a comprar-lo, perquè em va agradar la peli i els paral·lelismes, però aquesta edició no em crida, no és un clàssic del hip hop i no estan els temps com per sortir-se dels objectius. El temps dirà si li donen una nova oportunitat i l'afegeixo a la meva videoteca.

La meva història de la pel·lícula

Turk 182! es va estrenar a Barcelona el dilluns 17 de juny de 1985 als cinemes Nuevo, Publi 2 i Bailen, deu dies abans que Body Rock (l'ordre d'estrenes als EUA i a Europa no tenen res a veure). Es va anunciar com a una peli d'un paio rebel i ningú del meu entorn la va relacionar amb el graffiti, fet pel qual no la vam anar a veure, tot i que la van arribar a passar pel nostre cine de barri, ja de reestrena. La vaig veure fa poc temps, descarregada d'internet, després de retrobar-la fent recerca, concretament a la filmografia d'un document d'en Francisco Reyes, coautor de RAP. 25 años de rimas.

A qui li pot agradar?

A qualsevol que tingui ganes d'entretenir-se una estona veient una peli dels vuitanta, amb aquell ambient únic de l'època i les típiques imatges irrepetibles de la ciutat de Nova York, com les escenes del metro a Brooklyn, la pista de bàsquet o el Pont de Queensboro a Queens, l'Estadi dels Giants a New Jersey o Broadway amb Times Square de fons abans dels LEDS. També als que els agradi el repartiment, les pelis de bombers o les de graffiti. A diferència d'altres pel·lícules que he comentat, aquesta la poden veure profans de la matèria, sense més problemes que els gustos pròpis.

En Turk 182 a Broadway amb Times Square de fons

Les catorze accions d'en Turk 182 a catorze llocs diferents, utilitzant suports i estils diferents d'street art, recorden a les accions d'en Banksy però no us espereu ni veure gaire com es realitzen, ni veure el resultat en detall, ni veure peces de gran qualitat, perquè la majoria són mostrades en moviment, parcialment, breument i algunes en foto però, això sí, cada cop són més espectaculars, cada cop engresquen més i algunes són molt originals. La meva preferida és la del metro, perquè és la primera signada, perquè és la que tindria més relació amb els fets reals i perquè és la més detallada, juntament amb la darrera.

Zimmerman Flew, Tyler Knew. Turk 182 al Metro de NYC

Fitxa:

Títol: Turk 182!
Direcció: Bob Clark
Actors: Timothy Hutton, Robert Urich, Kim Cattrall, Robert Culp, Darren McGavin, Steven Keats, Paul Sorvino, Peter Boyle, James Tolkan...
Format: PAL
Regió: 2
Tipus: Llargmetratge
Duració: 102 minuts
Llengua: Italià, original anglès (nord-americà) i alemany
Subtítols: No
Gènere: Graffiti


Cartell de Turk 182!

On trobar-la:

Com ja he dit abans, jo espero una millor edició però, si tens curiositat, si busques bé la pots trobar en versió original i descarregar-la gratis d'internet.

Si no vols esperar més i vols comprar la pel·lícula des d'aquí mateix, tria la botiga i clica l'enllaç.


Compra Turk 182! a Amazon.es

Enllaços externs:
Bob Clark (IMDb)
Bob Clark (Wikipedia)
Timothy Hutton (IMDb)
Timothy Hutton (Wikipedia)
Turk 182! (IMDb)
Turk 182! (Wikipedia)


Entrades relacionades:
Krush Groove
Rappin'
Delivery Boys
Body Rock
Breakin' 2 - Electric Boogaloo
Beat Street
Breakin' - Breakdance
Style Wars
Wild Style